História de una ilusión| História de una ilusión |
 |
 |
 |
|
En noviembre de 2001 una pareja de profesionales de las ciencias de la salud, de vacaciones en Canarias, atraídos por el recuerdo del antiguo Sáhara español, decidió visitar Lâayounne. La primera sorpresa fue la pasmosa cercanía de aquellos territorios; en un lento bimotor las maniobras de despegue y aterrizaje duraron más que el vuelo en sí. Pero no fue la única. Había pasado más de un cuarto de siglo desde que se marcharon los españoles y sin embargo su herencia estaba presente por doquier: Hotel El Parador, Restaurante La Perla, Barrio Colominas, La Playa…Incluso el dialecto del árabe, el hassanía, que se hablaba en aquellas tierras estaba repleto de palabras castellanas: cuchara, mesa, tensión, manto… Sin embargo, aquello no fue lo más extraordinario; lo que les resultó más asombroso fue el cariño y la amistad de aquellas gentes que apreciaban su herencia hispana casi tanto como su ancestral y admirable cultura nómada. Durante aquellos primeros días de convivencia, los visitantes, un cardiólogo y una antropóloga de la salud --atraídos ya inequívocamente por los saharauis-- observaron con preocupación el estado de necesidad extrema de muchos de ellos; no disponían de recursos ni apoyos para una vida digna. La compleja situación coyuntural dificultaba la llegada de ayuda internacional; ni siquiera había cooperantes u ONGs que colaboraran a aliviar las necesidades de aquellas nobles gentes. El problema de la falta de educación socio-sanitaria era apremiante para la población general pero, en el caso de los niños y los discapacitados, resultaba desolador. Así nació la idea de Radjem (marca o camino) porque lo importante es acompañar a los más desfavorecidos a encontrar y transitar por el sendero hasta que lo puedan hacer ellos solos. En la voluntad de aquellos dos "turistas" --que se convirtieron ya en saharauis de alma-- nació la conciencia de ayudar no sólo materialmente sino sobretodo generando conocimiento que promueva mejores condiciones de vida para aquellas gentes. Contactaron con una organización local que ayudaba, con escasísimos medios, a los discapacitados: la Association d´aide a personnes handicapées (ADAPH). Junto a M’Barka Zarouali idearon un proyecto de colaboración al que se sumó Joan Sala, como inestimable co-direcor del proyecto y posteriormente varios profesores y alumnos universitarios. Contagiados por el entusiasmo, Ángela Pallarés y Joan Sala elaboraron un programa de ayuda a ADAPH fundamentado en una línea estratégica: atender las necesidades de salud mediante la formación de formadores –-voluntarios locales—que garanticen la asistencia sanitaria y educativa en salud en cuatro área, fisioterápica, nutricional, enfermería y médica . Durante estos siete años el proyecto, como toda aventura humana, ha tenido buenos y regulares momentos. El primer enfoque de colaboración ínter universitaria se frustró por razones de espuria dejando paso a una apuesta inequívoca de los cooperantes por tirar adelante la promoción de la investigación-acción en aquellos lares dando soporte no sólo a ADAPH sino a todas las organizaciones solidarias locales que persigan cómo fin ayudar a los necesitados al margen de condicionantes políticos o económicos. En 2008, nació Radjem como entidad legalmente constituida y con el objetivo de colaborar en este proyecto y abrirlo a todos los más desfavorecidos de aquellos territorios. La incorporación a Radjem de Joan Martínez Esquíus, sahariano ilustre –-de corazón y alma--, promotor, y muchas cosas más ha supuesto un impulso significativo a un proyecto solidario que ya ha alcanzado su madurez y aspira a crecer con la ayuda de todos. Dr. Genís Carrasco – Cardiólogo Abril 2008 Radjem: història d’una il·lusió
Al novembre de 2001 una parella de professionals de les ciències de la salut, de vacances a Canàries, atrets pel record de l’antic Sàhara espanyol, va decidir visitar Lâayounne. La primera sorpresa va ser la sorprenent proximitat d’aquells territoris; en un lent bimotor les maniobres d’enlairament i aterratge van durar més que el vol en si. Però no va ser l’únic. Havia passat més d’una cambra de segle des que es van marxar els espanyols i no obstant això la seva herència estava present per tot arreu: Hotel El Parador, Restaurante La Perla, Barrio Colominas, La Playa… Fins i tot el dialecte de l’àrab, el hassanía, que es parlava en aquelles terres n’estava ple de paraules castellanes: cuchara, mesa, tensión, manto… No obstant això, allò no va ser el més extraordinari; el que els va resultar més sorprenent va ser l’afecte i l’amistat d’aquelles gents que apreciaven la seva herència hispana gairebé tant com el seu ancestral i admirable cultura nòmada. Duran aquells primers dies de convivència, els visitants, un cardiòleg i una antropòloga de la salut –atrets ja inequívocament pels saharauis-- van observar amb preocupació l’estat de necessitat extrema de molts d’ells; no disposaven de recursos ni suports per a una vida digna. La complexa situació conjuntural dificultava l’arribada d’ajuda internacional; ni tan sols havia cooperants o ONGs que col·laboressin a alleujar les necessitats d’aquelles nobles gents. El problema de la falta d’educació soci-sanitària era urgent per a la població general però, en el cas dels nens i els discapacitats, resultava desolador. Així va néixer la idea de Radjem (fita o camí) perquè l'important és acompanyar als més desafavorits a trobar i transitar per la sendera fins que ho puguin fer ells sols. En la voluntat d’aquells dos "turistes" --que es van convertir ja en saharauis d’ànima-- va néixer la consciència d’ajudar no només materialment sinó sobretot generant coneixement que promogui millors condicions de vida per a aquelles gents. Van contactar amb una organització local que ajudava, amb escasíssims mitjos, als discapacitats: la Association d´aide a personnes handicapées (ADAPH). Al costat de M’Barka Zouali van idear un projecte de col·laboració al que es va sumar Joan Sala, com inestimable co-direcor del projecte i posteriorment diversos professors i alumnes universitaris. Contagiats per l’entusiasme, Ángela Pallarés i Joan Sala van elaborar un programa d'ajuda a ADAPH fonamentat en una línia estratègica: atendre les necessitats de salut mitjançant la formació de formadors –-voluntaris locals—que garanteixin l’assistència sanitària i educativa en salut en quatre àrees, fisioterápica, nutricional , infermeria i mèdica. Durant aquests set anys el projecte, com tota aventura humana, ha tingut bons i regulars moments. El primer enfocament de col·laboració interuniversitària es va frustrar per raons de espúria deixant pas a una aposta inequívoca de la Fundació Blanquerna per llençar endavant la promoció de la investigació-acció en aquells lares donant suport no només a ADAPH sinó a totes les organitzacions solidàries locals que persegueixin com fi ajudar als necessitats al marge de condicionaments polítics o econòmics. En 2008, va néixer Radjem menjo entitat legalment constituïda i amb l’objectiu de col·laborar en aquest projecte i obrir-lo a tots els més desafavorits d’aquells territoris. La incorporació a Radjem de Joan Martínez Esquíus, saharià il·lustre –d’ànima i cor-, promotor, i moltes coses més ha suposat un impuls significatiu a un projecte solidari que ja ha arribat a la seva maduresa i aspira a créixer amb l’ajuda de tots
Dr. Genís Carrasco - Cardiòleg Abril 2008
|